L’Any Rodoreda

Em va cridar l’atenció un article d’un diari, on es feia referència a una trobada de traductors organitzada per la Institució de les lletres Catalanes, dins l’any Rodoreda. Hi van participar traductors a l’italià, al sard, a l’anglès, al romanès, al gallec, a l’hebreu, a l’holandès, a l’indi, al francès... Una de les activitats centrals va ser la ruta literària pels principals escenaris barcelonins de l’univers rodoredià. Van començar pel carrer Manuel Angelon (a Sant Gervasi, on hi havia la casa familiar dels Rodoreda), pel carrer de les Camèlies, la plaça del Diamant, el passeig de Gràcia, on va acabar la ruta literària a la joieria Bagués, que a Mirall trencat es transmuta en joieria Begú.
La seva obra els fascinava. Especialment La plaça del Diamant, que és la més traduïda: es troba en una trentena d’idiomes.

Hi ha dos casos dignes de mencionar pel que fa a la importància de l’obra de Rodoreda. L’un és el de Raami Saari un traductor de Jerusalem que viu a Atenes i diu que va conèixer La plaça del Diamant quan va estar ingressat a l’hospital de Sant Pau, amb les cames trencades i un estat de salut molt precari. - “Una infermera de l’hospital me’l va donar per llegir i va ser un llibre que em va donar força per caminar un altre cop, em va tocar profundament”. Tant el va impactar que fins fa ben poc, no es va veure en cor de traduir-lo. L’altre cas és el d’una holandesa Elly Boveé que va conèixer l’obra per casualitat quan era a Barcelona per aprendre castellà, i una senyora gran de la casa on s’estava n’hi va parlar. El llibre la va sorprendre i emocionar tant, que es va entestar a aprendre català i a traduir-lo. D’això ja fa 25 anys i des d’aleshores el volum ha tingut set edicions. Anys més tard va traduir La meva Cristina i Mirall trencat.