Extret d’un article de Marius Serra a La Vanguardia.

Una curiositat dels japonesos sobre els haikús

Hi ha una idea molt estesa que acusa els japonesos de la manca d’originalitat i que explicaria com es dediquen a copiar-ho tot. No obstant és cert que acaben millorant el que han copiat. Sense anar més lluny, trobem el sudoku, que el copiaren els anys vuitanta de les revistes americanes, el rebatejaren i el donaren a conèixer arreu del món. El Japó ha progressat molt, i després de imitar tot el que és occidental, comença a crear els seus propis models: el suixi, els karaokes, el manga o les videoconsoles.
Ara arriba del Japó un generador informàtic de poemes. N’hi ha prou amb teclejar a YouTube “Hitch Haiku” perquè et doni una amplia explicació del tema. Es tracta d’un sistema per a generar haikús, aquests brevíssims poemes japonesos de disset síl·labes i tres versos que porten segles fascinant poetes de totes les cultures. Un exemple de Salvat Papasseit: “Camí de sol/ Per les rutes amigues, / unes formigues” (1921). L’usuari pot escollir paraules clau sobre les que vol compondre el poema i el sistema s’encarrega de la resta, passant per diverses bases de dades entre les quals no falta la del vocabulari estacional Kigo, que en cada haikú sempre ha d’indicar a quina estació de l’any fa referència el poema.
El generador informàtic d’haikús no ens pot sorprendre, ja que el 1982 un ordinador va fer un poema a Joan Brossa, “Sextina cibernètica” a partir de la complexa estrofa trobadoresca. També el poeta Victor Suñol va escriure un llibre en quatre hores a la velocitat aproximada d’un haikú cada minut i mig.