Oh, la vella taverna

Oh, la vella taverna de marina
d’un aire mig sinistre, mig lleial!
Blanca per fora com una gavina;
dues àncores pengen al portal.
A dintre hi són les pipes recremades,
els ulls que sagnen sota els cabells;
cames primes amb mitges foradades,
colls descollats amb mocadors vermells.
Plates greixoses i totes curulles,
olives brunes que parlen del mas,
i olis que el coll et punxen com agulles
i priven l’aire que se’t fiqui al nas.
És la vella taverna de marina
traient de dins un aire llefiscós;
a la taula corcada que engreixina,
el gal d’adreça pel porró amorós.
Hi ha un gran taulell amb unes mans peludes
que omplen els veires generosament,
i dormi dins les ampolles llargarudes
la profunda dolçor de l’aiguardent.
El fum intens revolta i engavanya,
tot ho fa negre com enquitranat;
una lenta música que s’escanya,
adormeix baix el sòtil esquerdat.
I s’hi sent barrejada la metzina
d’agres paraules i dolces remors.
És la vella taverna de marina,
amb el ventre tot ple de pescadors.

J.M. de Sagarra

Vocabulari:
el gal=el broc
veires=gots
sòtil=és el paviment que separa dues habitacions sobreposades.