La finestra

La finestra

Una finestra m’evoca recordances llunyanes molt entranyables. Va ser, fa poc, una informació sobre una aurora boreal, la que va desencadenar uns records adormits, quan ja els feia immòbils als sepulcres de llum. Com una glopada comencen a ressonar i a barrejar-se en la meva ment, guerra i aurora boreal. Ho recordo com un somni. Va ser quan ens trobàvem a l’habitació que un murmuri primer, una cridòria i un aldarull després, ens desperten. – Seran mals presagis? - Serà un bombardeig? o - serà un foc? Sentim que diuen. Correm com un llampec cap a abocar-nos a la finestra, per veure què passava. Una llum mai vista desperta la curiositat de tots els que s’aplegaven allí. La guerra civil estava en plena ebullició. La gent estava esporuguida. Qualsevol moviment anormal posava en alerta. Una veu discordant apaivaga el terror anunciant que aquella llum tan meravellosa i impactant no era altra cosa que una aurora boreal. Un fenomen extraordinari que ens ofereix la naturalesa i que es produeix quan les partícules electritzades del sol es precipiten a les zones altes de l’atmosfera. Un respir s’observa en la majoria de la gent. L’actitud expectant per l’explicació es converteix en un gaudi de l’espectacle, encara que només sigui per un temps breu. La seva bellesa captiva a tothom. És com una dansa de colors i el seu efecte hipnòtic, ens atrapa de tal manera que no ens impedeix deixar de contemplar aquell meravellós espectacle que a poc a poc va desapareixent.