Lliçó 14 TANKAS

Alfons Garrigues
en el seu record queda
quan la nau topa.
Ocres i verds de l’Ebre
en gris es converteixen.

Quan la batalla
de l’Ebre es retirava,
soldats feixistes
s’emporten de la vila.
És hora de recerca.

Barquer calia
quan militars marxaven.
Alfons Garrigues,
un noiet aleshores,
per la feina valia.

Record de l’avi
li amargava la vida.
Entra a la mina.
Es queda de minaire
fins que la mort finia.

Gent retornava,
uns de Lleida venien.
Alfons Garrigues
aquests, no recordava
altres, gravats tenia.

Albirats eren
els qui del tren baixaven
Buscaven rostres.
El febril escrutini
insuportable es feia

Sempre preludi
en Joanet del Pla era
la seva parla.
Del bordell l’escàndol.
La veu cantant portava.

Sebastià Noguera
el marit era
de la Júlia Quintana.
La mort que l’esperava
en els ulls reflectia.

Recorda encara,
vencedors implacables.
A la canalla
per fer jugar a la guerra
fusells de fusta donen.

No tots sentien
la subtil enyorança
d’Alfons Garrigues.
El cafeter seguia
dels clients la conversa.

La vila nova
a ressorgir venia
i a calmar les angoixes
després d’uns anys de lluita
molt aferrissada.

Des d’aleshores
els comiats s’acaben.
Les cases velles
per noves es canvien.
Regnava l’optimisme.