Lliçó 15 TANKAS

Lliçó 15 TANKAS

Fou la Carmela
quan els dols preparava
el retrat troba
del seu marit eqüestre
escapçat en batalla.

A la Carmela
el que l’amoïnava
vestir l’ama era,
quan ella constatava
l’estretor de la roba.

El pretext era
per assolir la calma,
que alguns fantasmes
en els aniversaris
presència fossin.

Així ferien
a la pobre Carlota
totes les bruixes.
Seguien recordant-li,
Romaguera en la vila.

Quan la Carmela
pensa comunicar-li
la seva la marxa,
esclata la tempesta
i el casal infern tot era.

Immòbil queda
el tic-tac del rellotge
prop de les dotze.
Ja no sincronitzaven
amb el toc de sirena.

És la sirena
qui des la primeria
d’aquella guerra,
a tots avisaria
dels rebels l’arribada.

També servia
al final de la guerra
per altres usos.
Als miners l’hora deia
del dinar del migdia

Bakunin era
qui d’amagot passava,
ni fort tossia.
Prudència tenia,
sospites no aixecava.

Al cementiri
dues categories
pels morts hi havia.
Només per als indignes
el “corralet” tenien.

Va ser Bakunin
qui enderrocar obligaren
la paret vella.
El capellà que arriba,
pujar-la altra cop, mana.

De nou a casa
la família Torres
segura estava.
No obstant va haver de viure
molts reprotxes, angoixes...

Tropes franquistes
arriben a la vila.
No a tots plaïa.
Reben la benvinguda
dels senyorets del poble.

Morta Adelina,
la Carlota de Torres
del casal era.
Possessió prenia
heretat n’assumia.

Era Carlota
qui davant tantes dones
ara gaudia.
Pagant amb la venjança.
el que li suplicaven.

Francesc sabia
dels senyors de la vila:
traïdoria.
Carlota ho coneixia
però encara l'enyorava.

Quan la Carlota
amb els ulls el seguia
la nau perdia.
Tard en la llunyania
sepulcral es fonia.






Rosa Vila