TANKAS Lliçó 16

Jaume de Torres
el cinquanta moria.
Se celebrava
vint-i-unè aniversari
i els dols es repetien

Què provocava
l’udol de la sirena?
La desbandada.
I el discurs va interrompre
que el pixatinters feia.

Fou a l’entrada
que aconseguir esperava
produir l’efecte.
Altre cop la sirena
el pla li destruïa.

Nelson ja veia
la classe de rebuda.
A l’arribada,
tots el boicot li feren.
Tot això l’entristia.

El pont volaren,
març del trenta vuit era,
i tots fugiren.
Fou la visió aquella
que acabà d’abrumar-lo.

Una baralla
entre ells es produïa.
No per gitar-se
amb la bella Salleres,
sinó pels morts de la guerra.

Tomàs de Xerta
antic patró dels Torres
anomenava
a la dita Salleres,
la vella marcolfa.

No l’importava
el que Tomàs de Xerta
digués marcolfa.
Condició posava,
que no li digués vella.


Tomàs de Xerta,
excepcional era
per als Salleres.
La família Torres
molt més implacable era.

El pobre Nelson
molt vigilat estava.
Espiat sempre
pels homes del tricorni
i pels ulls del brigada.

No gallejaven
-deia en Tomàs de Xerta-
els del tricorni,
quan a volar l’edifici
aquells es disposaven.

Nelson no para
fins que el vell Neptú albira
i tranquil queda.
Quan emergir el va veure
a punt de plorar estava.

Trist el viatge
del Neptú a Mequinensa.
Tot són obstacles.
Resultat de la guerra,
sofriment per al poble.

Malena i Anna
al retorn provocaren,
que s’enfrontaren
el tal Nelson i el Bisbe
i el desastre evitaren.

Ja vell en Nelson ,
el toc de les campanes
el sorprenia.
No marcava el rellotge
però sí a mort tocaven.