TANKAS Lliçó 17

TANKAS Lliçó 17

A morts tocaven
pels funerals del pare;.
mes, la Carlota,
enfurismada estava
pel que això despertava.

El senyor Hipòlit
poc a poc es fonia
fins que es moria.
L’únic que Beltran feia
era unir-lo a la Parca.

Era Von Müller,
el que cap a Alemanya,
se n’hi tornava.
Imminent albirava
la flamarada a Europa.

Fotografia
del gran cabdill d’Espanya
era penjada.
Els socis comentaven
els canvis que hi hauria.

Es disputaven
ara els propietaris,
tots els minaires,
com també destacaven
els que gana passaven.

Aquell desembre,
la Carlota de Torres,
el que intentava
era fer la matança
exhibicionista.

El senyor Jaume
molt aviat oblida
la mort de l’Adelina.
La marxada a Castella
ja molt el reviscola.

El que volien
Graells i la Carlota,
era ajudar-lo.
Estalviar-li feina
i l’amant, ignorar-la.


El senyor Jaume
l’amant lleidatana
bé compartia.
Però el gran amor d’ella
professor de llatí era.

Candidata era
i secreta a la plaça
del senyor Jaume
la bella Estefania
molt bé l’enllaminia.

També es fixava
amb una nova mestra
que el provocava.
Però al final aquesta
se n’anà a la francesa.

Ja no parava
el toc de les campanes.
Recordatori
de la memòria era
d’una història amarga.