TANKAS LLIÇÓ 22

TANKAS LLIÇÓ 22

Era Teresa
la que amb la pols lluitava
desesperada.
Incrustada en els mobles
des de molt temps cobria.

L’ama Carlota
molt enfadada estava
amb l’arribada
dels capitots al poble
com una plaga a l’Ebre.

Ella volia
un especial tracte,
i una visita
als pròcers de la vila
i saber els seus projectes.

Carlota Torres
als forasters nombrava:
“púrria” i “xusma”
i també hi afegia
la malsonant “gentalla”.

Són uns salvatges
alguna d’elles deia.
També uns cafres.
Altres asseguraven
que eren uns soviètics.

Sola parlava
i molt deseparada
preguntes feia.
I la pobre Carmela
pacient escoltava.

Ja la Carlota
la idea del seu pare
que ella tenia,
el pas dels anys havia
fet un home perfecte.

Fou el petroli
que grans mals els causava
dintre les mines.
Les comandes minvàven,
i expropiar-los feien.

Un cop la venda
de la mina signada,
a Barcelona
l’Il·luminat de Mora
s’ajunta amb la corista.

Fou el Carlota
que la mort esperava
prop de la Plaça.
Allí fort el lligaren
i el seu destí finava.