TANKAS Lliçó 25

TANKAS Lliçó 25

L’apotecari
no fou a la caserna,
on detingueren.
L’eternitat franquista
ara ja no existia.

Foren els gossos
els que més tard gaudiren
d’aquella estança.
Ser exploradors volien
d’allò que allí es coïa.

Neguit tenien
i ja fugir intentaven.
Lladrucs eixien,
els racons ensumaven
i pixums impregnaven.

L’apotecari,
al jutjat conduïren
de l’alcaldia.
Allí l’interrogaren
i segur contestava.

Assegurar-se
amb pèls i senyals, era
el que buscaven
per a identificar-lo
com l’apotecari era.

Era la capsa
el que preocupava
el farmacèutic.
Explicar no volia
el que dins, contenia.

Mentre allí estava
molts records li venien
d’ell i el seu pare:
els concerts d’en Sagarra,
riada i escenari.

Era Praxedes
l’encarregat del timbre.
La majoria
recobraven l’aspecte,
indiferents, la resta.

Molt somniava
l’Estanislau Corbera
amb la Quintana.
D’aparença molt fràgil
i potència oculta.

L’apotecari
en secret intentava
colgar la capsa
entre totes les runes
de l’antic local Venus.

La calavera
de l’Ildefons estava
molt ben guardada
a casa la Susanna
i molt ben respectada.

Fou la Susanna
que d’una revolada
a dintre entrava.
L’escena esgarriava
i el crani apareixia.

Un dels tricornis
davant d’aquelles restes,
el que imagina
és que l’Honorat era
l’autor d’aquella feta.

En Castells era
propietari en vida
d’aquella capsa.
Fou qui recollí els ossos
i els amagà a les golfes.

Pobre Susanna
desprendre’s no volia
d’aquella capsa.
L’Honorat s’encarrega
de colgar tots els ossos.

Difuminada
la història quedava.
Futur preveien.
La Carmela anuncia
l'atac greu de Carlota.