dimarts, 27 de maig del 2008

TANKAS Lliçó 26

Tankas Lliçó 26

Fou la Carlota
qui des del seu llit veia
emmirallada
la serventa Carmela
com molt la vigilava.

Ella provava
ja d’esbandir la boira
del cap, cansada.
I una forta fiblada
dins d’ell, no la deixava.

Molts records tràgics.
Llavor desconeguda
era el punt negre
d’ençà d’aquella data
arran del natalici.

Ja s’apropava
la fosca, l’agonia.
Llavor creixia.
Alhora entrellucava
grans fantasmals figures.

D’un lloc a l’altre
el seu cap no parava
de donar voltes.
Intent d’incorporar-se
però ben nua estava.

Busca la bata.
Un calfred va estremir-la.
També temia
que d’un moment a l’altre
a terra es quedaria.

Molt panteixava
i a punt de tot fallar-li,
claror albirava.
Intent d’obrir la porta
i un obstacle li priva.

Són les bombetes
que al seu pas esclataren
i la cegaren.
Anaven i venien
molts fets que succeïren

Fou de manera
molt lenta i sense pausa,
trets de l’estança
els objectes i quadres
que allí penjats estaven.

La mort del Venus
rèplica fidel era
de Mequinensa.
A poc a poc i tràgic
desastre es consumia.

Quin privilegi
fou el de la Carlota:
ser la darrera
que potser moriria
dintre la vila vella

Jaume de Torres
quan sa filla moria,
la contemplava
com molt s’embadalia
quan l’Aleix el pintava.

La desbandada,
la Carmela excitava.
S’abraonava
contra ses fills i nores
per la seva avidesa.

Tres anys transcorren
des que la mort separa
les dues dones.
La Carmela fou sempre
fins al final honesta.

Molt trist sepeli,
només dues corones
sens cap més pompa.
Enterrament indigna
de Carlota de Torres

Molts munts de runa
contemplaven el cotxe
que el mort portava.
També carrers i cases
desolats i en ruïna.

Era ara en Nelson
un dels pocs que quedaven
a aquella vila.
Junt a la comitiva
camí del cementiri.

Són les cerçades
colpint amb molt més força
perquè es despengen
directa dels Monegres
batent carrers i cases.

Eren els joves
aquells que oblidarien.
No així passava
amb adults que tenien
memòria arrelada.

Ara el vell Nelson
sens llaüt navegava,
sense esperança.
La nit inacabable
on ell ja pertanyia.

Ja les comportes
són a punt de tancar-se,
de Riba-roja.
Mequinensa es quedava
per la pluja negada.

Mes, el riu Ebre
molt enfadat estava
veient la vila.
A la deriva anaven
Neptú i Verge del Carme.