Tankas lliçó 18

TANKAS Lliçó 18

L’Honorat era
qui aquella pols negava
fos responsable
d’aquella empolsinada
de Carlota i minyones.

Calafat Forques
molt fort s’entossudia
que tot allò era
un càstig que els de Torres
als del Nicanor feien.

L’Honorat deia
que tots els edificis
enrunats eren
l’anterior setmana
del seu aniversari

Moltes més altres
afirmacions feren
que ho demostraren.
La fotografia era
evidència clara.

Diners prestava
el senyor Jaume Torres
als de la viuda;
més tard recuperava
prenent-li en base el deute.

Molt comú era
els rics aprofitar-se
de la gent pobre.
Agreujaven els deutes
i ells, béns acumulaven

Calafat creia
que el cerç i la pols eren
els que actuaven
de reparadors d’actes
i de grans malifetes.

L’Honorat ara
a tothom rebatia
aquesta idea.
Ben cec aquell destí era
i indiferent als homes.

Les quatre dones
emblanquinades foren
pel cerç de terra
i brossa empolsinada
enfront les vidrieres.

Dolors Albera
volia ser ficada
en una caixa
d’aquell fuster Dalmaci
que en secret estimava.

Segons Corbera
en un taüt de luxe
fou envasada.
Mes, l’orgull exigia
construir-lo a Tortosa.

Verge del Carme
la càrrega portava
de Jaume Torres.
De mal averany era
aquell que dins anava.

El maquis eren
guerrilla exiliada
que des de França
a lluitar molts venien
per derrotar el franquisme.

Comptar amb l’ajuda
els guerrillers podien,
de gent del poble.
Denunciar-los feien
i al final detenien.

Va ser la carta
de l’amic Anastasi.
La mort sabia
de dos més de la colla,
eren l’Aleix i l’Herzog.