TANKAS Lliçó 19

TANKAS Lliçó 19

El cerç, fort queia
sobre els llaüts immòbils.
Tot, records eren
per dones endolades,
del sepeli del Torres.

Ple el temple estava
ningú es volia perdre
gens d’espectacle.
Ara, es forma el seguici
que escolans encapçalen.

Amor hi havia
entre el règim franquista
i clerecia.
Rojos i ateus pagaren
desperfectes que es feren.

En Graells era
l’home de confiança.
Privilegi gaudia.
No veia aquell desastre
que sa obra planava.

El trasbalsava
tot allò que passava.
De la senyora
carta blanca tenia
i això el tranquil·litzava.

El senyor Jaume,
d’en Graells coneixia
tot fil per randa,
molts secrets, tracamanyes,
embolics, lladreries

Pel senyor Jaume,
Graells sabia massa
i ulls grossos feia.
Mes, servent segur i útil
i escàndols li amagava.

En Graells era
el que molt bé sabia
que no podia
abordar la Quintana
perquè el Nelson temia

Són les almoines.
oferiments i misses
del cel la porta.
Secalls amb xocolata
tradició de segles.

L’electricista
la veritat no deia,
perquè podia
ser vist com comunista
i pres a la garjola.

Quan el sepeli,
relacions trencaren
amb l’església,
transformant una esquerda
en un rotund abisme.

Idees clares
els germans compartien
quan es veieren.
A la ciutat tornaren
quan el testament obriren.

Al mig de l’Ebre
amb un trombo tocava
subversiu himne.
Ningú ho podia creure.
Desenllaç esperaven.

Homes i dones
distribuïts estaven
en les tavernes.
El moment esperaven
del seguici, a la plaça.

Ocorreguda
la calamitat, deien:
obra del maquis.
I més tard desmentida
per algun de la guerrilla.

Llebrer famèlic
escampà la gentada,
que esporuguida
buscava algun refugi
i d’aquesta salvar-se.

Rabiós sembla.
D’horrible malaltia
record tenien.
Fou Filomena Planes
qui el pànic provocava.

Tots recordaven
en l’aniversari
la desbandada.
Aquell itinerari
en nafra es convertia.