TANKAS Lliçó 20

TANKAS Lliçó 20

L’Honorat ara
l’apotecaria obre
saga del pare.
Molt el preocupava
el que el poble passava.

El que contava
l’Estanislau Corbera
bé ho recordava.
El que l’Honorat feia
i com el detenien.

L’Honorat pare
el trenta vuit moria
sota aquell règim.
Doncs molt bé ho explicava
com a cronista que era.

L’oncle, carca era.
Tip l’Honorat n’estava.
Sermonejava
i molt poc l’escoltava.
Al final s’avorria.

L’intimidava,
mes, al cafè anava
la primeria.
Aviat coneixeren
el tarannà i eixides.

Va convertir-se
en espectador assidu
de les partides.
Perquè li interessava
el solatge conèixer.

Faltava en Forques,
per seguir la partida,
amic d’en Nelson,
el qui el seu lloc deixava
per a l’apotecari.

L’Honorat era
qui integrar-se volia.
Content estava.
Mes, la seva alegria
de ben poc li servia.

Molt presumia
veure com el feixisme
ara moria.
A tothom animava
sense por s’hi encarava.

El detingueren
per primera vegada
quan defensava
que el pont ja no existia.
Ell la veritat deia.

Detingut era,
pres es considerava.
Molt l’ajudava
un soldat guarda
i ell, xarop li donava.

Altra vegada
l’agutzil el prenia
i l’arrestava.
Una llista exposada
de part republicana.

Saber volien
l’autor d’aquell romanço
amb moltes frases
que ridiculitzaven
l’església de la vila.

Al farmacèutic
molts d’ells atribuïen
que era obra seva.
-Què hi pintava el sereno
en tot aquell preàmbul?

Quina seria
la idea que buscava
per a sortir-se’n.
Contribuir en les obres,
l’altar de la patrona.

Fou l’Aspirina
de detenció la causa.
Begut anava
i el discurs complicava,
i al·lusions delataven.

En Bernardino,
amb la tuberculosi
deixà a mitges
la detenció prevista.
Sols recordatori era.
.