TANKAS LLIÇÓ 24

TANKAS LLIÇÓ 24

Teresa explica
l’assumpte a la Carlota.
Preocupada
per l’Honorat estava,
sobre el que passaria.

I queda immòbil
sota el retrat del pare.
Molt trista estava
com un esfinx de pedra
i amb la mirada buida.

És la Carmela
la qui angoixada estava,
i es preguntava:
quins convidats vindrien
i com s’ho passarien.

El natalici
de l’ama celebraven.
Els del matí eren
sols Graells, fills i filles
i a la tarda, la resta.

Només faltava
a la pobra Malena,
feble que estava,
veure el convent anar-se’n,
i amb ell, ella morir-se.

Xafarderies
de l’Aleix i Malena
molt indignaren
la serventa Carmela,
que a la tarda oblidava.

El plançó últim
dels Sàssola moria
en un prostíbul,
quan nu i borratxo anava
i un tango puntejava.

A l’alcaldia,
el cambrer difunt era
el que arribava.
En braços d’una meuca
la mort el sorprenia.

El canotier era
allò que a l’alcaldia
ara arribava,
que els mossos oblidaren
al saló del prostíbul.

La meuca explica
a l’alcalde, la crisi
que tan patia.
Canvi de rumb volia
i pau en nova vida.

L’Estefania
molt decandida estava.
Ja no tenia
aquell verí en sa llengua
ni emmetzinar podia.

Freda ja estava
i adormida semblava
ben asseguda.
Abillada de monja
molts records d’estrabades.

Ja no quedava
cap contertuliana
en aquell poble.
Alguns es traslladaven
a altres cases noves.

El temps corria
de manera molt lenta.
L’ama exaltada
a crits vociferava
els ascendents que veia.

Era la Carlota
la que molt esperava
dels de la vila,
que un lloc li reservessin
i grans honors li fessin.

Totes les cases
que al poble es construïen
les sortejaven.
Ella no ho acceptava
i molts enemics veia.

L’ama cridava,
que no ho enrunarien.
Que allò no passaria.
Que tot es quedaria
tal com ella volia.

Mes, embogida,
la veu se li fonia
i s’ofegava.
Ara ja passaria
a sumar-se a la llista.